L'origen de la peculiar localitat de Llucmaçanes en les immediacions de la capital menorquina, Maó, ja el trobem citat en els plans i mapes de Menorca dels segles XVI i XVII, on es parla de la distribució de reduides porcions de terra a agricultors que cultivaven principalment fruita, verdures i vinyes en la seva major part, ja que la fabricació de vi era la gran demanda per una part i per un altre, la que generava més ingressos per les economies particulars.

Durant successives dominacions estrangeres de l'illa en el segle XVIII, anglesos i francesos, el vi de Llucmaçanes i dels seus voltants, era molt preuat donade la seva mancança.

Les porcions de terra cultivada normalment procedien de diverses segregacions que al llarg dels segles experimentaven les finques agràries més grans, al ser aquestes cedides a les diverses generacions de fills dels propietaris, els quals construïen els seus propis habitatges, donant lloc, amb el temps, al poble que avui coneixem.

Avui en dia, Llucmaçanes és la típica localitat dormitori. La tranquil·litat dels seus carrers dona confort als seus habitants, i la seva pau fa que sigui freqüentment visitat.

La toponomia de Llucmaçanes, o també Llucmassanes té com a origen la època romana - any 123 a. de C.- en la antiga Minorica Baleàrica, en alocució de -lucus = bosc i matiana = poma- es a dir, lloc on haurien d'existir per aquells temps, gran quantitat d'arbres d'aquesta fruita i com podem suposar, amb el transcurs dels segles, el nom actual a arribat als nostres temps després de moltes adaptacions.

En 1860, el cens urbà era de 43 cases i poc més d'un centenar d'habitants. El primer plànol urbà de la localitat data de 1889, on són projectats quatre carrers i la plaça de Sant Gaietà. En 1964 segons l'Ajuntament, estaven agrupades 34 cases en el casc urbà i 82 disseminades en els seus voltants, amb 408 habitants de dret dels quals 129 vivien en el nucli urbà.

Les seves blanques cases, la seva església, els seus carrers, tot forma un conjunt de poble antic. No per això ha perdut el seu encant, al contrari, a moltes persones lis agradaria poder viure en un lloc tan privilegiat.

Agraïment a Francesc Carreras. Dades de l'Arxiu històric de Maó, Arxiu històric i diocesà de Menorca, Cartes arqueològiques de J. Mascaró i Pasarius i Die Baleariem del arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.